Moció per Recuperar la Gestió de l’Empresa d’Abastament d’Aigua en Alta “Aigües Ter-Llobregat”

MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUS MUNICIPALS SG, PSC I GE-ICV-EUiA, A INSTÀNCIA DE LA PLATAFORMA AIGUA ÉS VIDA, PERQUÈ ELS AJUNTAMENTS INSTIN A LA GENERALITAT DE CATALUNYA A RECUPERAR LA GESTIÓ DE L’EMPRESA D’ABASTAMENT EN ALTA “AIGÜES TER-LLOBREGAT”.

La Plataforma Aigua és Vida, formada per entitats de la societat civil, sindicals, veïnals, ecologistes, de cooperació i solidàries va presentar en el Ple municipal de 2 de maig de 2012 d’aquest ajuntament la proposta per debatre i aprovar la moció que instava a la Generalitat de Catalunya a que recuperi la gestió de l’empresa d’Abastament d’aigua en Alta “Aigües Ter-Llobregat” (ATL d’ara endavant) amb el següent text:

ATL era una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, creada pel Govern de la Generalitat de Catalunya l’any 1990, sent responsable de l’abastament d’aigua de més de 100 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. ATL és una peça clau per tal de garantir un servei públic d’aigua i de qualitat que garanteixi l’abastament a 4,9 milions de catalans i catalanes i a les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. De la seva gestió depèn el bon estat ecològic de les masses d’aigua que alhora són font d’abastament. Concretament els rius Llobregat i Ter, i tots els aqüífers d’ambdues conques, a més a més de la del Besòs i la Tordera.

Atès que el marc legal desenvolupat des del 1879 fins al 2011 estableix la constitució d’un model públic de gestió de l’aigua que garanteixi la governabilitat del país i la universalització del servei, establint un clar caràcter públic des què l’Estat va proclamar la “Ley de Aguas de 1879” fins al vigent “texto refundido de 2002”.

D’altra banda, atenent que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga, entre d’altres, les competències a la Generalitat de Catalunya en “l’organització de l’administració hidràulica, inclosa la participació dels usuaris”. A tal efecte, l’article 34 del Decret Llei 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, adjudica a la Xarxa d’Abastament Aigües Ter–Llobregat: “La producció i el subministrament d’aigua potable per a l’abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d’abastament Ter–Llobregat, la qual és un servei públic d’interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, la regulació dels recursos hídrics i l’adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat, la planificació, la redacció dels projectes, l’execució de les obres, la gestió i l’explotació de les instal·lacions.”

En aquest context, també cal destacar la responsabilitat municipal en l’abastament d’aigua als seus ciutadans: des de la Constitució Espanyola fins a la legislació específica del Règim Local s’estableix l’obligació ineludible de les municipalitats de garantir als seus respectius veïnatges l’abastament d’aigua potable i el sanejament, independentment del nombre d’habitants.

Tanmateix, el nou marc legislatiu establert amb la Llei de simplificació i millorament de la regulació normativa aprovada pel Parlament de Catalunya, el 22 de desembre de 2011, l’anomenada Llei Omnibús va facilitar el desmantellament de les institucions públiques d’aigua cabdals per a aquest país. Atès que a les seves disposicions addicionals, per exemple, va determinar la possibilitat de prestació indirecta del servei d’abastament mitjançant la xarxa Ter-Llobregat, i va atorgar al Departament de Territori i Sostenibilitat la licitació i l’adjudicació dels contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics en matèria d’aigües de Catalunya, aprovats al Decret Legislatiu 3/2003 del 4 de novembre, i, a més, considera de manera indirecta com a ingressos de la Generalitat de Catalunya els drets de naturalesa econòmica aconseguits per l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat. També va determinar que es dissolgués l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat. El seu patrimoni incorporant-se el seu patrimoni a la Generalitat i es va subrogar en la posició jurídica de l’Ens d’Abastament d’Aigua, pel que fa als

béns, els drets i les obligacions de qualsevol tipus de què sigui titular.

Durant el procés de privatització d’ATL, 35 municipis varen aprovar la moció proposada per Aigua és Vida que acordava fer marxa enrere amb tot el procés administratiu endegat per a la privatització d’ATL. Les diverses versions de la moció alertaven sobre el següent:

1.- L’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà. Atès que la privatització de la gestió introdueix altres prioritats, alienes al bé comú, com són les mercantils, de negoci i de beneficis que l’allunyen, i fins hi tot s’oposen a la preservació d’aquest dret bàsic.

2.- El cost de l’aigua en alta amb un substancial augment. Es va calcular que a partir del sobrecost estimat amb una oscil·lació entre els 30 i 50 M€ anuals implicaria que la tarifa pogués multiplicar-se per 3, (un 300%). De fet, només dos anys després d’endegar el procés de privatització la tarifa havia augmentat ja més d’un 100%

3.- El patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i altres entitats locals. ATL disposa d’un complet parc d’instal·lacions modernes i d’infraestructures ben conservades que suposen un actiu aproximat de 950 milions d’euros que han estat pagades amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos, la tarifa, l’aportació directa dels ajuntament connectats, el cànon, i amb aportacions del Fons de Cohesió europeu

 

4.- Afecta a les finances municipals negativament. Els municipis han fet aportacions per a la connexió amb el sistema Ter-Llobregat i, per tant, són copropietaris de les infraestructures. Cosa que innacceptablement s’obvia pretenent augmentar el cost de l’aigua des del 150% fins al 300% .

 

5.- La governança de l’aigua, doncs el paper de regulació que puguin exercir els municipis o la Generalitat sobre els serveis bàsics privatitzats és nul o extremadament complex.

La moció també considerava que:

1.No hi havia cap justificació tècnica. ATL pública subministrava anualment un volum de 229 Hm3 amb un molt bon rendiment del 95,14%. El 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per la Global Water Awards.

2.No hi havia cap justificació econòmica. ATL és una empresa perfectament viable i solvent amb petites correccions al sistema tarifari. El dèficit d’explotació que va assolir en alguns exercicis, i que es va utilitzar per tramitar la privatització de la seva gestió, es va originar en bona part per la manca d’actualització de les tarifes en Alta.

3.No hi havia cap justificació social. L’externalització d’ATL no estava al programa electoral de cap força política que donés suport al Govern de la Generalitat, ni tan sols del Parlament de Catalunya o de l’administració local.

4.No hi havia cap justificació ambiental. La Directiva Europea Marc de l’Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. La privatització d’ATL ha suposat un major risc del seu compliment ja que ha suposat un increment de l’incompliment del bon estat ecològic de les masses de l’aigua del Llobregat i en especial del Ter.

Tot i així, la gestió d’Aigües Ter–Llobregat es va privatitzar. La seva gestió s’atorgà a la multinacional ACCIONA mitjançant un procés administratiu. Una gestió per part d’ACCIONA que han comportat a data de 6 de març de 2016 dues sentències del TSJC que l’anul·len, una en ferm del TSJ que referma les mesures cautelars d’anul·lar l’adjudicació de la gestió a ACCIONA i un informe demolidor de l’Oficina Antifrau de Catalunya que conclou demanant a la Generalitat de Catalunya l’anul·lació d’aquest adjudicació.

Per tot això,

 

Atès que la pràctica ha demostrat que la privatització d’ATL ha suposat un augment de preus, efectes negatius sobre el bon estat ecològic de les masses de l’aigua i incertesa laboral dels treballadors d’ATLL.

 

Atès que l’Assemblea de l’Organització de les Nacions Unides el 2010 va declarar l’accés universal a l’Aigua i el sanejament un Dret Humà fonamental per a la Vida.

 

Atès que la primera Iniciativa Ciutadana Europea que va aconseguir el requeriment de més d’un milió de signatures (1.884.790) va tractar sobre la petició de legislar “El Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament com a Dret Humà” i considerar-lo un bé públic i no comercial.

 

Atès que la plataforma ciutadana sociambiental Aigua és Vida, avalada per aquests fets i suports internacionals, aposta per una gestió pública transparent i amb apoderament ciutadà.

Atès que aquest consistori considera que la gestió no mercantil de l’aigua afavoreix els interessos dels seus convilatans, en el sentit que garanteix la mateixa qualitat a menor preu que l’aigua gestionada de manera privada, i per tant, és una decisió d’interès públic ciutadà

 

Atès que a dia d’avui continua sense estar justificat de manera tècnica, econòmica, social i ambiental la gestió privada d’ ATL

 

Atès que el procés administratiu ha estat anul·lat pel TSJC mitjançant una interlocutòria i dues sentències i una sentència en ferm del TSJC que avalava l’execució de mesures cautelars i, per tant anul·lació de la concessió, i finalment un informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya que insta a la Generalitat de Catalunya a anul·lar la concessió d’ATLL a ACCIONA,

la Plataforma Aigua és Vida, formada per les entitats sota signants, sol·licitem que al pròxim Ple de l’Ajuntament s’adoptin els següents acords:

 

1.- Instar al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat a determinar els sistemes d’abastament i sanejament d’aigua en Alta com a béns comuns i com a un servei que atén un Dret Humà essencial per a la vida, per tant com a estructures d’estat no objecte d’afany de lucre i, per tant, no privatitzables.

 

2.- Instar al Govern de la Generalitat i al Departament de Territori i Sostenibilitat a que retiri els seus recursos al TSJ contra les sentències del TSJC d’anul·lar la concessió de gestió a Acciona sobre ATL.

 

3.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori i Sostenibilitat a la recuperació immediata de tot el que suposa la gestió del sistema ATL i que torni a crear una empresa pública per a la seva gestió o que resti integrada dins l’Agència Catalana de l’Aigua.

 

4.- Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Territori instin a aquesta nova empresa pública a la creació d’un reglament que contempli els espais necessaris de participació ciutadana que facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència, control municipal i també de control ciutadà.

 

5.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Territori a que emprin tots els recursos legals que estiguin al seu abast per a penalitzar totes les irregularitats detectades per l’Oficina Antifrau de Catalunya.

 

6.- Instar el govern de la Generalitat a fer públic el calendari de la recuperació de la gestió pública d’ ATL.

 

7.- Comunicar per escrit aquest acord al Departament de Territori i Sostenibilitat, a ATL Concessionària de la Generalitat de Catalunya i a la Plataforma Aigua és Vida

 

8.- Publicitar aquest acord als mitjans de comunicació de titularitat municipal.

 

 

Santa Coloma de Gramenet, 4 d’abril de 2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s