Moció en Defensa de l’Autonomia de la Gent Gran

MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS GENT D’ESQUERRES-ICV-EUiA, PSC, SOM GRAMENET I PP EN DEFENSA DE L’AUTONOMIA DE LA GENT GRAN

L’any 1990 les Nacions Unides van proclamar l’1 d’octubre com a Dia Internacional de la Gent Gran. Segons l’ONU, es calcula que al 2050 les persones majors de 60 anys arribaran a ser més del 20% de la població mundial, el que suposarà l’abordatge de reptes importants. Al global de Catalunya el percentatge és similar, arribant fins 1.400.000 persones i es calcula que el 2026 aquest col·lectiu suposarà un 22% de la població al nostre país.

Aquestes xifres plantegen reptes importants per Catalunya. El principal repte serà com garantir una vida digna d’una part cada cop més gran de la societat. L’augment de l’esperança de vida és resultat dels avenços mèdics i socials fruits del desenvolupament dels sistemes sanitaris, i la implantació de sistemes de protecció social com el sistema de pensions, que suposen una millora de les condicions materials de la vida de la gent assolides amb les lluites obreres i socials.

Alhora cal tenir en compte que el sistema de pensions és sostenible, i que la despesa no és excessiva ja que l’Estat espanyol és un dels països de la UE-15 que menys PIB hi destina a aquesta partida. Val la pena no obviar que sense el sistema de pensions i transferències socials la taxa de pobresa de la gent gran a Catalunya seria del 85,2 en comptes del 14,4 existent. El sistema de pensions és un dret i un bé comú a preservar i a blindar dels atacs al que està sent sotmès.

La gent gran també pateix i de manera molt principal la involució que recau sobre el Sistema Públic de Salut i el Sistema d’atenció a la Dependència, amb l’increment de llistes d’espera, la reducció del pressupost en més de 3.000 milions d’euros i del 15% de les prestacions de dependència, el copagament farmacèutic i el tancament de places en hospitals públics, la negació a prop de 90.000 persones del dret a una prestació de la Llei de la dependència i a 180.000 persones de la seva valoració

Malauradament, cada cop més part de la població catalana tindrà més necessitats en quant a dependències funcionals i psíquiques, a més d’una diversitat de necessitats i situacions que obliguen a dissenyar polítiques transversals basades en la garantia de l’autonomia i l’atenció a la dependència.

Segons la Llei 39/2006 de Promoció d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, la autonomia es defineix com la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. Així mateix, defineix dependència com l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una altra o altres persones o ajudes importants per fer activitats bàsiques de la vida diària.

Malgrat això, des de l’esclat de la crisi econòmica i financera en la qual seguim immersos, aquestes garanties de vida digna pateixen serioses amenaces en forma de retallades de drets i serveis essencials com ho són les congelacions de pensions, la instauració de copagaments sanitaris, i la infradotació de recursos per a programes de Serveis Socials.

Tots aquests elements representen un agreujament de la situació d’emergència social del col·lectiu de la gent gran degut a l’increment del número de persones en situacions de dependència o de solitud amb necessitats d’accés i manteniment de l’habitatge, de pobresa energètica, etc.

Aquest escenari ha suposat el sorgiment de moviments i plataformes com la Marea Pensionista o la Plataforma Unitària de la Gent Gran, i d’altres entitats de gent gran que a través de la mobilització i la proposta lluiten per mantenir i ampliar els drets socials.

Alhora, les administracions locals tenen competències per desenvolupar programes i accions que ajudin a promoure l’autonomia de les persones grans i a solucionar els problemes de dependència des d’una vessant transversal i des de la proximitat. En aquesta línia la Diputació de Barcelona ha desenvolupat multitud de programes de suport al món local  per intentar garantir una vida digna a totes les persones grans de la nostra ciutat, línia d’actuació que caldrà reforçar els propers anys.

Però a més del necessari reforç d’aquesta línia d’intervenció, s’imposa cada vegada més la necessitat d’aplicar una mirada integral i transversal en el disseny i implementació de polítiques, també pel que fa als programes de suport a persones grans, per tal de evitar generar involuntàriament situacions de discriminació des de la pròpia administració, i per tal d’evitar realitzar intervencions parcials. És aplicant aquesta mirada transversal quan s’evidencia la necessitat d’aprofundir en el coneixement de la situació específica i de les necessitats d’atenció a les persones grans des d’una perspectiva de gènere i tenint en compte les necessitats específiques de les persones grans que pertanyen al col·lectiu LGBTI.

Per tot això, els grups municipals de GE-ICV-EUiA, PSC, SG i PP proposem al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer: Continuar reforçant els projectes de Santa Coloma de Gramenet en relació a la millora de les condicions de vida de la gent gran de la nostra ciutat com els programes d`eliminació de barreres arquitectòniques, d’envelliment actiu a nivell físic i mental, d’arranjament d’habitatges, d’eliminació la pobresa energètica, programa d’aliments a domicili  i d’acompanyament personal per millorar l’autonomia personal de les persones grans.

Segon: Fer estudi per l’elaboració d’un programa de suport a les necessitats específiques de dones grans i de gent gran que pertany al  col·lectiu LGBTI, estudiant la replicabilitat de l’estudi 50 + LGBTI de la Fundació Enllaç i Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona per tal d’aportar coneixement sobre les persones grans LGBTI que viuen en la invisibilitat i la precarietat, i posar en pràctica les recomanacions que se’n derivin.

Tercer: Incrementar el pressupost pel proper any 2017 per l’estudi i seguiment continu de condicions econòmiques i socials en que es trobin les persones grans i pensionistes de la nostra ciutat.

Quart: Estudiar la possibilitat de creació d’un òrgan de participació de la Gent Gran.

Cinquè: Instar al Govern de l’Estat que estudiï les reivindicacions presentades per la Plataforma Unitària de la Gent Gran, entre elles garantir la sostenibilitat del sistema de Pensions, recuperar les prestacions de dependències de 2010 o la derogació de les reformes laborals i del sistema de pensions.

Sisè: Instar al Parlament de la Generalitat a elaborar una Llei catalana de la gent gran.

Setè: Donar trasllat d’aquests acords als Grups del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, a la Marea Pensionista, a les entitats membres del Consells de Gent Gran de Catalunya i a la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya.

Santa Coloma de Gramenet, 26 de setembre de 2016

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s