BDS Palestina

Moció de suport a la causa del poble palestí  i a la vaga de fam dels presos palestins

Considerant que, a tenor de les normes jurídiques internacionals que regeixen la responsabilitat de l’Estat per fets internacionalment il·lícits: 1º) “Tot fet internacionalment il·lícit de l’Estat genera la seva responsabilitat internacional”; 2º) “Hi ha fet internacionalment il·lícit de l’Estat quan un comportament consistent en una acció o omissió: a) És atribuïble a l’Estat segons el dret internacional; i b) Constitueix una violació d’una obligació internacional de l’Estat” i 3º) “Es considerarà fet de l’Estat segons el dret internacional el comportament de tot òrgan de l’Estat, ja sigui que exerceixi funcions legislatives, executives, judicials o d’una altra índole, qualsevol que sigui la seva posició en l’organització de l’Estat i tant si pertany al govern central com a una divisió territorial de l’Estat”[1];

Entenent, per tant, que les declaracions i mocions de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, com les dels poders públics en general, han de respectar també les obligacions jurídiques provinents del dret internacional, en particular aquelles que dimanen dels tractats internacionals i del dret internacional vinculants per a l’Estat Espanyol atenent particularment, entre altres disposicions, al que resulta de l’article 29 de la Llei 25/2014, de 27 de Novembre, de Tractats i altres Acords Internacionals[2] (“Tots els poders públics, òrgans i organismes de l’Estat hauran de respectar les obligacions dels tractats internacionals en vigor en els quals l’Estat Espanyol en sigui part i vetllar per l’adequat compliment d’aquests tractats”);

Recordant que tant el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, tractats tots dos subscrits per l’Estat Espanyol[3], obliguen a tots els Estats a promoure i respectar el dret de lliure determinació dels pobles enunciat en l’art. 1 comú a tots dos Pactes com segueix: “1. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural. 2. Per a l’assoliment de les seves finalitats, tots els pobles poden disposar lliurement de les seves riqueses i recursos naturals, sense perjudici de les obligacions que deriven de la cooperació econòmica internacional basada en el principi de benefici recíproc, així com del dret internacional. En cap cas podrà privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència. 3. Els Estats Parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint present la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials continguda en la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de 14 de desembre de 1960, on es proclama que “La subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una denegació dels drets humans fonamentals, és contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i de la cooperació mundials”;

Posant en relleu també la Declaració sobre els principis de dret internacional referents a les relacions d’amistat i a la cooperació entre els Estats de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides[4], conforme a la qual: 1º) “Tot Estat té el deure promoure, mitjançant acció conjunta o individual, l’aplicació del principi de (…) la lliure determinació dels pobles, de conformitat amb les disposicions de la Carta, i de prestar assistència a les Nacions Unides en el compliment de les obligacions que se li encomanen per la Carta respecte de l’aplicació d’aquest principi, a fi de: a) fomentar les relacions d’amistat i la cooperació entre els Estats; i b) posar fi ràpidament al colonialisme, tenint degudament en compte la voluntat lliurement expressada dels pobles que es tracti; i tenint present que la submissió dels pobles a la subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una violació del principi, així com una denegació dels drets humans fonamentals, i és contrària a la Carta de les Nacions Unides”; i 2º) “El territori d’una colònia o un altre territori no autònom té, en virtut de la Carta de les Nacions Unides, una condició jurídica diferent i separada de la del territori de l’Estat que ho administra, i aquesta condició jurídica diferent i separada conforme a la Carta existirà fins que el poble de la colònia o territori no autònom hagi exercit el seu dret de lliure determinació de conformitat amb la Carta”;

Vist que, segons el principi de sobirania permanent sobre els recursos naturals que va proclamar l’Assemblea General de les Nacions Unides en 1962[5], 1º) “El dret dels pobles i de les nacions a la sobirania permanent sobre les seves riqueses i recursos naturals ha d’exercir-se en interès del desenvolupament nacional i del benestar del poble del respectiu Estat”; que 2º) “L’exploració, el desenvolupament i la disposició de tals recursos, així com la importació de capital estranger per efectuar-los, hauran de conformar-se a les regles i condicions que aquests pobles i nacions lliurement considerin necessaris o desitjables per autoritzar, limitar o prohibir aquestes activitats” i que 3º) “La nacionalització, l’expropiació o la requisició hauran de fundar-se en raons o motius d’utilitat pública, de seguretat o d’interès nacional, els quals es reconeixen com a superiors al mer interès particular o privat, tant nacional com a estranger. En aquests casos es pagarà a l’amo la indemnització corresponent, conformement a les normes en vigor en l’Estat que adopti aquestes mesures en exercici de la seva sobirania i de conformitat amb el dret internacional”;

Conscients que l’Assemblea General, en una resolució referida als recursos naturals del poble palestí aprovada en 2002[6]: 1º) “Reafirma el dret inalienable del poble palestí i de la població del Golán sirià ocupat sobre els seus recursos naturals, incloses la terra i l’aigua”; 2º) “Exhorta a Israel, la Potència ocupant, al fet que no exploti, destrueixi, esgoti ni posi en perill els recursos naturals del territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental i del Golán sirià ocupat”; 3º) “Reconeix el dret del poble palestí a reclamar una indemnització per l’explotació, la destrucció o l’esgotament dels seus recursos naturals, o pel que constitueixi una amenaça per a ells”;

Atenent a la preocupació expressada per l’Assemblea General en 2003[7], puix que el mur construït per Israel, potència ocupant, al territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental i els seus voltants, que s’aparta de la línia de l’armistici de 1949 (Línia Verda) “ha suposat la confiscació i destrucció de terres i recursos palestins, la pertorbació de la vida de milers de civils protegits i l’annexió de facto d’extenses zones de territori, i subratllant que la comunitat internacional s’oposa unànimement a la construcció d’aquest mur”;

Recordant que la Cort Internacional de Justícia, en el seu Dictamen de 9 de Juliol de 2004 relatiu a sobre les conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur al territori palestí ocupat, emès a comanda de l’Assemblea General de les Nacions Unides, va concloure que: 1º) “La construcció del mur que està elevant Israel, la Potència ocupant, al territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental i els seus voltants, i el seu règim connex, són contraris al dret internacional”; 2º) “Israel té l’obligació de posar fi a les seves violacions del dret internacional; té l’obligació de detenir immediatament les obres de construcció del mur que està elevant al territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental i els seus voltants, desmantellar immediatament l’estructura allà situada, i derogar o deixar sense efecte immediatament tots els actes legislatius i reglamentaris amb ella relacionats”; 3º) “Israel té l’obligació de reparar tots els danys i perjudicis causats per la construcció del mur al territori palestí ocupat, inclosa Jerusalem oriental i els seus voltants” i 4º) “Tots els Estats tenen l’obligació de no reconèixer la situació il·legal resultant de la construcció del mur i de no prestar ajuda o assistència per al manteniment de la situació creada per aquesta construcció; tots els Estats parteixen en el Quart Conveni de Ginebra relatiu a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra de 12 d’agost de 1949 tenen a més l’obligació, dins del respecte per la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional, de fer que Israel respecti el dret internacional humanitari incorporat en aquest Conveni”;

Posant en relleu que l’Assemblea General va reiterar en 2015[8] la seva preocupació per “l’explotació per Israel, la Potència ocupant, dels recursos naturals del Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental” i per “la destrucció en gran escala de terres agrícoles i horts que Israel, la Potència ocupant, ha perpetrat al Territori Palestí Ocupat, en particular arrencant un gran nombre d’arbres fruiters i destruint granges i hivernacles, i pel greu impacte ambiental i econòmic d’aquests actes”, al mateix temps que va deplorar “el perjudici que comporten els assentaments israelians per als recursos naturals palestins i altres recursos naturals àrabs, en particular de resultes de la confiscació de terres i el desviament forçat dels recursos hídrics, que inclouen la destrucció d’horts i cultius i l’apropiació de pous d’aigua pels colons israelians, i de les greus conseqüències socioeconòmiques que porten amb si”, abans de reafirmar la sobirania permanent del poble palestí sobre els seus recursos naturals;

Atès que també en 2015 l’Assemblea General va exigir que Israel 1º) “desisteixi de totes les pràctiques i mesures que violen els drets humans del poble palestí, en particular les que causen morts i ferits entre la població civil, la detenció i l’empresonament arbitraris de civils, el desplaçament forçós de civils i la destrucció i confiscació de béns de civils, incloses les demolicions de llars palestines, incloses les realitzades com a acte de càstig col·lectiu en violació del dret internacional humanitari, i que respecti plenament les normes de drets humans i compleixi les obligacions jurídiques que li incumbeixen a aquest respecte, en particular de conformitat amb les resolucions pertinents de les Nacions Unides”; 2º) “posi fi a totes les seves activitats d’assentament, a la construcció del mur i a tota una altra mesura tendent a alterar el caràcter, l’estatut i la composició demogràfica del Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental i els seus voltants, totes les quals, entre altres coses, tenen efectes greus i nocius per als drets humans del poble palestí i les perspectives d’aconseguir sense demora la fi de l’ocupació israeliana que va començar en 1967 i un acord de pau general, just i durador entre les parts palestina i israeliana”, 3º) va condemnar “tots els actes de violència, inclosos tots els actes de terror, provocació, instigació i destrucció, especialment l’ús excessiu de la força per les forces d’ocupació israelianes contra civils palestins, en particular a la Franja de Gaza, que han causat la pèrdua de moltes vides i un gran nombre de ferits, fins i tot entre milers de nens i dones, danys i destrucció massius d’habitatges, béns econòmics, industrials i agrícoles, infraestructura vital, com a xarxes de proveïment d’aigua, sanejament i electricitat, llocs religiosos i institucions públiques, inclosos hospitals, escoles i instal·lacions de les Nacions Unides, i terres de cultiu, així com el desplaçament intern en gran escala de civils” i 4º) va reiterar “la necessitat de respectar la unitat, contigüitat i integritat territorials de tot el Territori Palestí Ocupat”[9];

Expressant la seva ferma adhesió als articles 20 i 26 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics segons els quals “Tota apologia de l’odi nacional, racial o religiós que constitueixi incitació a la discriminació, l’hostilitat o la violència estarà prohibida per la llei” i “Totes les persones són iguals davant la llei i tenen dret sense discriminació a igual protecció de la llei. Referent a això, la llei prohibirà tota discriminació i garantirà a totes les persones protecció igual i efectiva contra qualsevol discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o de qualsevol índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social”;

Recordant que l’Estatut de la Cort Penal Internacional de 17 de juliol de 1998, ratificat per l’Estat Espanyol[10], tipifica els crims més greus de transcendència internacional entre els quals figuren el genocidi, els crims de guerra i els crims de lesa humanitat, crims que comprenen, entre altres conductes, a) la submissió intencional d’un grup nacional, ètnic, racial o religiós a condicions d’existència que hagin d’implicar la seva destrucció física, total o parcial, així com la matança i la lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup quan aquestes conductes es perpetren amb la intenció de destruir total o parcialment al grup en qüestió; b) l’assassinat, extermini, la deportació o trasllat forçós de poblacions, l’empresonament i la privació greu de la llibertat física en violació de normes fonamentals del dret internacional, la tortura, la persecució d’un grup o col·lectivitat amb identitat pròpia fundada en motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals o religiosos; i c) el crim de “apartheid” constituït pels actes inhumans (atac, extermini, esclavitud, deportació o trasllat forçós de població, empresonament o una altra privació greu de la llibertat física en violació de normes fonamentals de dret internacional, tortura, violència sexual, persecució…) comesos en el context d’un règim institucionalitzat d’opressió i dominació sistemàtiques d’un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir aquest règim;

Recordant així mateix que l’Assemblea General de les Nacions Unides va concedir a Palestina la condició d’Estat observador (permanent) no membre en les Nacions Unides[11];

Convençudes de la necessitat d’estimular la campanya transnacional de la societat civil mundial per al Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BDS)[12] a través de mesures exclusivament pacífiques, basades en els principis d’igualtat, no discriminació i justícia social a fi de pressionar al Govern d’Israel a través de mètodes no violents a complir amb les seves obligacions i respectar el dret del poble palestí a la seva lliure determinació i la seva sobirania sobre els territoris ocupats complint totalment el Dret Internacional Humanitari i el Dret Internacional dels Drets Humans, en línia amb la Declaració de l’Olivera de 2014 promulgada al Parlament d’Andalusia i impulsada pel Comitè el Fondo Andalús de Municipis per a la Solidaritat Internacional (FAMSI), el Comitè de l’ONU per a l’Exercici dels Drets Inalienables del Poble palestí (CEIRPP) i l’Organització Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU),

Tenint present que els denominats Principis Rectors sobre les empreses i els drets humans: posada en pràctica del marc de les Nacions Unides per ‘protegir, respectar i posar remei’[13], disposen que els Estats han de: a) “enunciar clarament que s’espera de totes les empreses domiciliades al seu territori i/o jurisdicció que respectin els drets humans en totes les seves activitats” (principi fundacional); i b) “promoure el respecte dels drets humans per part de les empreses amb les quals duguin a terme transaccions comercials” (principi operatiu);

Vist que els esmentats Principis Rectors exigeixen a les empreses: a) “respectar els drets humans” el que significa que han de “abstenir-se d’infringir els drets humans de tercers i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en les quals tinguin alguna participació” (principi fundacional); b) evitar “que les seves pròpies activitats provoquin o contribueixin a provocar conseqüències negatives sobre els drets humans i facin front a aquestes conseqüències quan es produeixin”; c) adoptar “un compromís polític d’assumir la seva responsabilitat de respectar els drets humans” i “un procés de diligència deguda en matèria de drets humans per identificar, prevenir, mitigar i rendir comptes de com aborden el seu impacte sobre els drets humans” (principis fundacionals); que d) aquest compromís ha d’expressar-se “mitjançant una declaració política (…) aprovada al més alt nivell directiu de l’empresa”, la qual “es faci pública i es difongui interna i externament a tot el personal, els socis i altres parts interessades” i que i), més generalment, “les empreses han de procedir amb la deguda diligència en matèria de drets humans” (principis operacionals);

Respectant les directrius de l’Organització Mundial del Comerç i entenent que l’abast de la clàusula de no-discriminació prohibeix el tractament diferenciat basant-se en el lloc d’origen (discriminació ‘arbitrària’ o ‘injustificable’), prohibint que se li apliquin a un país condicionis favorables sense que se li apliquin les mateixes a altres membres de l’OMC i garantint que  sigui igual tractament a béns importats o de producció local, serveis, marques, drets d’autor i patents, ressaltem que 1) La clàusula de no discriminació no prohibeix que els actors públics puguin excloure a empreses de licitacions o contractes basant-se en les seves accions o polítiques. El Art.III.2. de l’Acord de Contractació Pública[14] assenyala els casos en els quals l’exclusió és possible, tals com: “no s’interpretarà cap disposició del present Acord en el sentit que impedeixi a una Part establir o exigir el compliment de mesures (…) necessàries per protegir la moral pública,…”[15]. Considerem que les violacions de normes imperatives i la participació en crims internacionals constitueixen violacions de la moral pública. Per tant, l’exclusió d’actors que participen en la implementació de violacions per part d’Israel de normes imperatives és ‘arbitrària’ sinó que es tracta d’una regulació que té com a objectiu la implementació de resolucions de l’ONU i obligacions erga omnes per a tercers Estats.

Atès que el passat 17 d’abril de 2017 1500 presos palestins van iniciar una vaga de fam per reclamar drets fonamentals de les persones privades de llibertat reconeguts internacionalment com són: la fi de l’ús de la detenció administrativa i l’aïllament, l’accés a advocats i l’accés regular a visites familiars i una atenció mèdica adequada.

Atès que l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Zeid Ra’ad Al Hussein[16] ha expressat públicament la seva preocupació perquè a data de 24 de maig de 2017 la vaga de fam continuava sense resolució i la salut dels centenars de presos palestins s’estava deteriorant significativament.

Atès que a Palestina hi ha actualment 6300 presos polítics, 500 detencions administratives i 300 presos menors d’edat compatibilitzats per l’organització independent Prisioner Support and Human Rights Association (ADDAMEER), la qual demana a tots els partits polítics i institucions d’arreu del món que donin suport als presoners en vaga de fam i a les seves demandes legítimes.

Atès que la vaga de fam ha estat desconvocada després de 40 dies per l’assumpció per part de l’Estat d’Israel de part de les demandes reivindicades, però que actualment continuen havent centenars de presos polítics sense condemna ni judici i menors d’edats privats de llibertat.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet APROVA la següent Moció de suport a la causa del poble palestí  i a la vaga de fam dels presos palestins que comprèn les següents mesures articulades pacíficament i dins del respecte escrupolós de l’ordenament vigent i dels drets i llibertats fonamentals universalment reconeguts:

 

 

 

PRIMERA.- Es declara a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet com:

 

1.- Àrea o espai de solidaritat i suport al dret de lliure determinació del poble palestí, interpretat de conformitat amb les disposicions pertinents del Dret internacional i especialment de la Carta de les Nacions Unides i les resolucions de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat que reconeixen i proclamen els drets legítims del poble palestí a la lliure determinació, a la integritat del seu territori i els drets inalienables sobre les seves riqueses i recursos naturals, incloses les terres palestines i les seves aigües;

1.2.- Àrea o espai lliure de crims de guerra, inclòs el crim d’apartheid pel qual, en aquest marc, l’Ajuntament es sumi a la campanya Espai Lliure d’Apartheid Israelià (ELAI). Es compromet a difondre-ho entre la ciutadania i el seu teixit empresarial, fent ús del segell “Espai Lliure d’Apartheid Israelià” que rebrà de la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP). Així mateix, l’Ajuntament declara el seu suport al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), i es compromet a fomentar la cooperació per tots els mitjans lícits i pacífics amb el moviment, articulat a nivell estatal per la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina i a nivell autonòmic i local per Santa Coloma de Gramenet.

 

SEGONA.- Expressa el seu suport a les resolucions pertinents de l’Assemblea General de les Nacions Unides[17] relatives a l’arranjament pacífic de la qüestió de Palestina, en les quals s’afirma la necessitat que Israel es retiri del territori palestí ocupat des de 1967, inclosa Jerusalem Oriental[18]; es realitzin els drets inalienables del poble palestí, principalment el dret a la lliure determinació i el dret al seu Estat independent; es resolgui de manera justa el problema dels refugiats palestins de conformitat amb la resolució 194 (III), d’11 de desembre de 1948, i cessin completament totes les activitats israelianes d’assentament al Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, l’annexió del qual no ha estat reconeguda per la comunitat internacional, que posa en relleu la necessitat de trobar la manera de resoldre, mitjançant la negociació, l’estatut de Jerusalem com a capital de dos Estats[19];

 

TERCERA. – Expressa la seva voluntat de contribuir a la realització dels drets inalienables del poble palestí i la consecució d’un arranjament pacífic en l’Orient Mitjà, exigint la finalització de l’ocupació i colonització de totes les seves terres i el desmantellament del Mur i el reconeixement efectiu dels drets humans i llibertats fonamentals dels ciutadania palestina, incloent la població àrab-palestina d’Israel per a una igualtat completa; així com respectant, protegint i promovent els drets dels palestins refugiats a retornar a les seves cases i propietats com ho va estipular la resolució 194 de Nacions Unides, entre unes altres.

 

QUARTA.- Manifesta que, de conformitat amb el Dret internacional, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet no pot ni ha d’incórrer en accions o omissions que comprometin la responsabilitat internacional d’Espanya a conseqüència d’una violació greu d’obligacions dimanants de normes imperatives del Dret internacional general, la qual cosa ocorre quan es produeix un incompliment greu o sistemàtic d’obligacions imperatives[20] com les vinculades amb el principi de lliure determinació dels pobles.

 

CINQUENA.- Que els Estats han de cooperar per posar fi, per mitjans lícits a tota violació greu de les normes imperatives del Dret internacional general i que, a més, cap Estat ha de reconèixer com a lícita una situació creada per aquesta violació greu, ni tampoc prestar ajuda o assistència per mantenir aquesta situació[21].

 

SISENA.- Subratlla que, com va advertir el Comitè dels Drets Humans establert en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics en el qual Espanya és Estat Part, en referir-se a l’índole de l’obligació jurídica general imposada als Estats part en el Pacte, les obligacions de drets humans derivades del Pacte “són vinculants per a tots els Estat Part en conjunt”, de manera que “Tots els poders de l’Estat (executiu, legislatiu i judicial) i altres autoritats públiques o estatals, a qualsevol nivell que sigui, nacional, regional o local, estan en condicions d’assumir la responsabilitat de l’Estat Part”[22]

 

SETENA.- Que, per tals motius, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet:

1.- No realitzarà acte o omissió alguns que contribueixin a perpetuar l’ocupació israeliana dels territoris palestins ocupats, o que suposin el reconeixement de la colonització il·lícita israeliana dels territoris palestins ocupats.

2.- No realitzarà acte o omissió alguns que contribueixin a l’espoli, explotació, destrucció i/o esgotament de les riqueses i recursos naturals palestins, incloses les seves terres i les aigües, o els posin en perill.

3.- No realitzarà acte o omissió alguns que contribueixin a l’espoli, destrucció i/o suplantació del patrimoni històric, artístic, cultural o científic palestins, o els posin en perill.

4.- Tenint en compte que l’art. 82 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic faculta als òrgans de contractació o als òrgans auxiliars a “recaptar de l’empresari aclariments sobre els certificats i documents presentats (…) o requerir-li per a la presentació d’altres complementaris”, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet incorporarà, en els plecs de condicions de tots els contractes administratius d’obres, serveis, gestió de serveis públics i subministraments licitats per aquest Ajuntament, criteris de selecció que estableixin l’obligatorietat per part dels licitadors que optin a l’adjudicació d’aquests contractes, de presentar una declaració, en la mateixa mesura en la qual s’exigeix el compliment de les seves obligacions fiscals o envers la Seguretat Social, de no estar involucrat, directa o indirectament, en accions o omissions que suposin una violació dels drets humans ni del Dret Internacional Humanitari, ni activitats d’espoli, esgotament, explotació, amenaça o destrucció dels recursos naturals (incloses les terres i aigües) i/o patrimoni del poble palestí anteriorment referit. Amb tal fi, els licitadors presentaran d’una declaració jurada, el model de la qual anirà inclòs en els plecs de condicions i acompanyarà a la documentació administrativa de l’oferta del licitador. Serà signada pel representant legal de l’empresa o organització, qui afirmarà a més no estar culpable en la comissió, directa o indirecta, per acció o omissió, de cap delicte i/o violació dels drets humans recollits a la Declaració Universal de Drets Humans (1948), el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics[23], el Conveni Europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals[24], l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, el Conveni de Ginebra relatiu al tracte a causa dels presoners de guerra[25], el Conveni de Ginebra relatiu a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra[26], el Protocol Addicional als Convenis de Ginebra del 12 d’agost de 1949 relatiu a la Protecció de les Víctimes dels Conflictes Armats Internacionals (Protocol I[27]). Per avaluar el compliment d’aquest criteri de selecció les meses de contractació corresponents respectaran a tot moment les disposicions de l’article 139 del Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, donant als licitadors un tractament igualitari i no discriminatori i ajustant la seva actuació al principi de transparència.

5.- Incorporar criteris de selecció similars a les bases i convocatòries de les subvencions atorgades per l’Ajuntament, de manera que es garanteixi que els diners públics destinats a la prestació de serveis o al desenvolupament d’activitats empresarials o no lucratives no es destina a entitats, empreses o organitzacions no governamentals que cometen fraus o delictes tipificats en l’ordenament jurídic espanyol o en els tractats internacionals subscrits per l’Estat Espanyol.

 

OCTAVA.- Informar i advertir, en línia amb la Unió Europea i el Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació[28], a la ciutadania i al teixit empresarial del municipi de Santa Coloma de Gramenet que vendre, comprar, invertir o signar contractes amb les entitats i colònies israelianes il·legals que als territoris palestins ocupats han estat declarades il·legals pel Consell de Seguretat de Nacions Unides (incloent el sector agroalimentari, bancari, exportador i turístic) i que exploten, espolien, destrueixen, amenacen o esgoten els recursos palestins al fet que es refereix el paràgraf anterior pot suposar la violació del dret inalienable del poble palestí sobre els seus recursos naturals, incloses les seves terres i les seves aigües i que el poble palestí té dret a reclamar una indemnització per l’explotació, la destrucció o l’esgotament dels seus recursos naturals, o pel que constitueixi una amenaça per a ells. A més, aquests actes prohibits poden comprometre la responsabilitat per crims de guerra o una implicació en litigis amb la població palestina afectada.

 

NOVENA.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Govern de l’Estat Espanyol al fet que adoptin totes les mesures necessàries per posar fi a la complicitat derivada de les relacions comercials i institucionals amb Governs que vulneren de manera flagrant, massiva o sistemàtica els drets humans i/o el Dret internacional humanitari, exigint, entre altres mesures, que: 1) no s’autoritzi cap transferència d’armes convencionals, municions, peces o components si al moment de l’autorització es té coneixement que les armes o els elements podrien utilitzar-se per cometre genocidi, crims de lesa humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs dirigits contra béns de caràcter civil o persones civils protegides, o altres crims de guerra tipificats en els acords internacionals en els quals sigui part, tal com s’estipula en l’article 6.3 del Tractat sobre el Comerç d’Armes fet a Nova York el 2 d’Abril de 2013[29], i 2) s’avaluï de manera objectiva i no discriminatori, conforme al previst en l’art. 7 d’aquest Tractat, si una exportació no prohibida d’armes convencionals, municions, peces o components podrien contribuir a la pau i la seguretat o utilitzar-se per cometre o facilitar una violació greu del dret internacional humanitari o del Dret Internacional dels drets humans.

 

DESENA.- Que l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet insti a les Nacions Unides a través del govern de l’Estat espanyol a vetllar pels drets dels i les palestines privades de llibertat, alhora que doni reconeixement públic a la vaga de fam duta a terme per 1500 presos palestins que ha acabat després de 40 dies, havent assumit l’Estat d’Israel part de les demandes exigides a través d’aquesta acció pacífica.

 

 

 

ONZENA.-Comunicar el contingut d’aquesta moció als Governs d’Estat Espanyol i de la Comunitat Autònoma de Catalunya, als diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, del Parlament de Catalunya, i del Parlament Europeu, així com a la Missió Diplomàtica d’Israel a Espanya i la Missió Diplomàtica de Palestina a Espanya.

 

DOTZENA.- Aquesta Moció no haurà d’interpretar-se en detriment o menyscapte dels principis de la Carta de les Nacions Unides, ni en el sentit de conferir dret algun per emparar, emprendre i desenvolupar activitats o realitzar actes tendents a la supressió de qualsevol dels drets humans i llibertats fonamentals universalment reconeguts.

 

 

Santa Coloma de Gramenet, 29 de maig de

[1]              Cfr. los arts. 1, 2 y 4.1 de l’Annex de la Ressolució 56/83 (Responsabilidad del Estado por hechos internacionalmente ilícitos) aprovada per l’Assamblea General de les Nacions Unides.

[2]              BOE núm. 288, del 28.11.2014.

[3]              BOE núm. 103, de 30.04.1977.

[4]              Resolució 2625 (XXV) aprovada per l’Assamblea General de les Nacions Unides el 24 d’Octubre de 1970.

 

[5]              Resolució 1803 (XVII) de l’Assamblea General, de 14 de Desembre de 1962, titulada “Soberania permanent sobre els recursos naturals”.

 

[6]              Ressolució 57/269 (Soberanía permanente del pueblo palestino en el territorio palestino ocupado, incluida Jerusalén oriental, y de la población árabe en el Golán sirio ocupado, sobre sus recursos naturales), aprovada per l’Assamblea General de les Nacions Unides el 20 de Desembre de 2002. Anualment, almeys desde 1997, l’Assamblea General ha vingut expressant i repetint la defensa de la soberania permanent palestina sobre els seus recursos naturals. Cfr. les següents ressolucions en que l’Assamblea General s’expressa en termes similars: 52/207 (18.12.1997), 53/196 (15.12.1998), 54/230 (22.12.1999), 55/209 (20.12.2000), 56/204 (21.12.2001), 58/229 (23.12.2003), 59/251 (22.12.2004), 60/183 (22.12.2005), 61/184 (20.12.2006), 62/181 (19.12.2007), 63/201 (19.12.2008), 64/185 (21.12.2009), 65/179 (20.12.2010), 66/225 (22.12.2011), 67/229 (21.12.2012); 68/235 (20.12.2013), 69/241(19.12.2014) y 70/225 (22.12.2015).

 

[7]              Resolució ES-10/14, aprovada el 8 de Desembre de 2003, per l’Assamblea General

[8]              Resolució 70/225 (Soberanía permanente del pueblo palestino en el Territorio Palestino Ocupado, incluida Jerusalén Oriental, y de la población árabe en el Golán sirio ocupado sobre sus recursos naturales) aprovada per l’Assamblea General el 22 de Desembre de 2015.

[9]              Resolució 70/90 (Prácticas israelíes que afectan a los derechos humanos del pueblo palestino en el Territorio Palestino Ocupado, incluida Jerusalén Oriental) aprovada per l’Assamblea General el 9 de Desembre de 2015.

 

[10]            BOE núm. 126, de 27.05.2002.

[11]            Resolució 67/19 (Estatuto de Palestina en las Naciones Unidas), aprovada per l’Assamblea General el 29 de Novembre de 2012.

 

[12]            A la Campanya pel BDS s’han adherit mils d’organizacions socials i institucions públiques en tot el món, inclosa Europa i l’Estat espanyol, com és el cas de la Diputació de Sevilla, la Diputació de Córdoba, el Cabildo de Gran Canaria i els ajuntaments d’Alcoi, Badalona, Cádiz, Gijón-Xixón, Santiago de Compostela, Telde o Terrassa, entre varies decenes de municipis més.

 

[13]            Aquests principis van ser elaborats pel Representant Especial del Secretariat General de les Nacions Unides per la qüestió dels drets humans i les empreses transnacionals i altres empreses i inclosos com Annex en el seu informe final de 2011 (doc. A/HRC/17/31). El Consell de Drets Humans va fer seus aquests Principis Rectors en la seva resolució 17/4, de 16 de Juny de 2011 (doc. A/HRC/RES/17/4)

[14]            https://www.wto.org/spanish/docs_s/legal_s/rev-gpr-94_01_s.pdf

[15]            Acord Revisat sobre contractació pública. Disponible en línea:

https://www.wto.org/spanish/docs_s/legal_s/rev-gpr-94_01_s.pdf

[16]           http://www.unog.ch/80256EDD006B9C2E/(httpNewsByYear_en)/9AC2BB4859C8CDC3C125812A0056076A?OpenDocument

[17]            V., entre altres, les Resolucions 43/176, de 15.12.1988, i 66/17, de 30.11. 2011

 

[18]            V. la Resolució 58/292, aprovada per l’Assamblea General el 6 de Maig de 2004, en la que s’afirma, entre altres coses, que la situació del territori palestí ocupat desde 1967, inclosa Jerusalén Oriental, segueix essent d’ocupació militar.

 

[19]            Assamblea General, Resolució 66/18, de 30 de Novembre de 2011.

[20]            Cfr. el art. 40 de l’Annex de la Resolució 56/83 (Responsabilidad del Estado por hechos internacionalmente ilícitos) aprovada per l’Assamblea General de les Nacions Unides.

[21]            Cfr. el art. 41 de l’Annex de la Resolució 56/83 (Responsabilidad del Estado por hechos internacionalmente ilícitos) aprovada per l’Assamblea General de les Nacions Unides

[22]            Cfr. Observació General No. 31, Comentaris generals adoptats pel Comitè dels Drets Humans, L’índole de l’obligació jurídica general imposta, 80º període de sessions, U.N. Doc. HRI/GEN/1/Rev.7 at 225 (2004).

 

[23]            Per ambdós Pactes, v. BOE núm. 103, de 30.04.1977.

 

[24]            BOE núm. 243 de 10.10.1979, en la revisió vigent desde l’1 de Juny de 2010 (BOE núm. 130, de 28.05.2010).

 

[25]            BOE núm. 249, de 05.09.1952.

[26]            BOE núm. 246, de 02.09. 1952.

[27]            BOE núm. 177, de 26.07.1989

[28]            Possibles implicacions pels ciutadans i empreses de l’Unió Europea de les activitats econòmiques i financeres en els assentaments. Abril 2015.

[29]            BOE núm. 163, del 9.07.2013.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s