Moció pel Reaprofitament dels Excedents Alimentaris dels Menjadors Escolars

MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS SG, GE-ICV-EUiA i C’S PEL REAPROFITAMENT DELS ALIMENTS EXCEDENTS DELS MENJADORS ESCOLARS DE SANTA COLOMA DE GRAMENET.

Atès que el dret a l’alimentació de les persones és un dret humà universal de compliment jurídicament obligatori per a tots els estats que han ratificat la Declaració Universal dels Drets Humans.

Atès que a Catalunya es llencen cada any 260.000 tones de menjar en bon estat, és a dir, que cada català i catalana malbarata 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant 25 dies o que pot alimentar a més de mig milió de persones.

Atès que en termes econòmics, la pèrdua és de 112€ per habitant i any. A Catalunya, la xifra representa 841 milions d’euros anuals. La major part d’aquest malbaratament (el 58%) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16%), la hostaleria (12%), comerç al detall (9%), càtering (4%) i mercats municipals (1%). Tot això sense tenir en compte el malbaratament previ a l’arribada dels aliments a la cadena de distribució. En producció, l’agricultor, per no quedar marginat del mercat, ja es veu obligat a malbaratar tones d’aliments, al igual que succeeix en les cadenes de processament.

Atès que el malbaratament alimentari provoca conseqüències ambientals com és la generació de residus, la gestió dels quals implica nombrosos impactes sobre el medi. D’entre aquests, cal destacar les emissions d’efecte hivernacle generades, en especial d’aquelles emeses als abocadors com a conseqüència de la biodegradació dels residus orgànics, les quals poden arribar a suposar el 40% de les emissions totals. Alhora, el malbaratament alimentari genera majors impactes ambientals i el consum de recursos a través de la producció, el processament, la distribució i la venda de nous aliments. S’estima que si s’aprofitessin tots els aliments, la reducció en les emissions d’efecte hivernacle equivaldria a treure un de cada quatre cotxes de les carreteres catalanes.

Atès que el malbaratament d’aliments també té implicacions sobre la pobresa a escala mundial, ja que l’augment de la demanda d’aliments als països en desenvolupament provoca l’increment dels preus dels aliments. Es calcula que l’augment dels preus dels aliments ha provocat que més de 100 milions de persones hagin creuat el llindar de la fam crònica.

Atès que el malbaratament dels aliments implica conseqüències econòmiques a nivell domèstic, ja que implica comprar més menjar del que realment necessitem. S’estima que el cost de malbaratar aliments d’una família mitjana amb nens i nenes és de quasi 800€ anuals.

Atès que el 22% de la població del país viu per sota el llindar de la pobresa i, a Barcelona, la pobresa continua augmentant a 55 dels 73 barris per sota de la mitjana de renda familiar segons dades del propi Ajuntament. Al juny de 2015 la mateixa Generalitat de Catalunya exposa, en una comparativa de dades entre 2009 i 2013, que la proporció de persones a Catalunya en situació de risc de pobresa és del 19,8%. Altres dades d’aquest mateix treball destaquen que en aquests cinc darrers anys no només no hem aconseguit cap rebaixa d’aquest risc de pobresa si no que els percentatges del que s’anomena “privació material severa” han passat d’un 3,1% a un 6,1% i totes dues estan relacionades amb l’impacte de l’atur a les famílies.

Atès que, segons un estudi de la Fundació Foessa, amb dades de 2013 i donat a conèixer al febrer de 2015, comptabilitza a un total de 1.855.000 les persones que a Catalunya es troben en risc d’exclusió social, el que suposa més de 570.000 llars del país.

Atès que durant l’any 2011, un 19,7% de la població de l’Àrea Metropolitana excepte Barcelona (unes 317.500 persones) van tenir ingressos disponibles inferiors a 8550 € (després d’haver percebut totes les transferències socials), i per tant, estaven dins del llindar de la pobresa.

Atès que a Santa Coloma de Gramenet, la taxa de dependència econòmica de prestacions com la taxa de dependència econòmica de prestacions de limitat abast econòmic del municipi superen les de la província de Barcelona i Catalunya i que aquesta circumstància s’ha donat de manera sistemàtica en els darrers tres anys. Un 17% de les persones que ha rebut prestacions econòmiques d’urgència social ha rebut ajuts de Manutenció per cobrir necessitats bàsiques (alimentació, vestit…).

Atès que durant l’any 2013, 2943 persones de Santa Coloma es van beneficiar del Programa d’Aliments solidaris (un 2,5% de la població), més de 500 persones més que l’any anterior. El 2013 també s’eixampla la cobertura del Menjador social: mentre que en anys precedents la població beneficiària havia arribat com a màxim a 35 persones, el 2013 perceben ajuts de Menjador social 502 persones (0,4% de la població).

Atès que l’aplicació d’un programa d’aprofitament d’excedents alimentaris de menjadors escolars permet la donació d’aliments prèviament cuinats, cosa que facilita l’accés al menjar a persones afectades de pobresa energètica i els permet diversificar l’oferta d’aliments que es donen i per tant, millorar l’aspecte nutricional, així com poder augmentar els àpats a més d’un per dia.

Atès que a data del 30 de novembre de 2015 s’han realitzat 4264 sol·licituds de beques de menjador a les escoles de Santa Coloma de Gramenet.

Per tot això els Grup Municipals SOM Gramenet i Gent d’Esquerres-ICV-EUiA proposen al Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet l’adopció dels següents acords:

Primer – Iniciar un programa municipal de re-aprofitament i canalització d’excedents alimentaris dels menjadors escolars del centres educatius de Gramenet cap a col·lectius que estan en situació de vulnerabilitat segons el diagnòstic de Serveis Socials de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Segon – Iniciar l’execució de dit programa amb un estudi i prova pilot durant el primer semestre de 2016 i executar el programa segons els resultats obtinguts a partir del segon semestre de 2016.

Tercer – Iniciar una campanya de difusió informativa a la població sobre el malbaratament alimentari, les seves conseqüències, donant a conèixer les accions de prevenció del malbaratament que es poden dur a terme a les llars.

Quart – Realitzar accions formatives específiques en l’àmbit de la reducció i la gestió dels excedents alimentaris, la prevenció del malbaratament, la ‘cuina d’aprofitament’ i la difusió de bones pràctiques en aquest àmbit i incorporar-les als programes de dinàmica educativa per primària i secundària.

Cinquè – Iniciar una campanya de sensibilització als bars, restaurants i al conjunt d’establiments de restauració de la ciutat sobre el malbaratament alimentari i les possibilitats d’aprofitament dels seus propis excedents.

Sisè – Instar a la direcció dels centres escolars de primària de Santa Coloma de Gramenet a incorporar als plecs de condicions del servei de menjador dels centres educatius una clàusula de participació amb el programa d’aprofitament d’excedents alimentaris.

 

Santa Coloma de Gramenet, 25 de gener de 2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s